Ja som a la quarta etapa del camí amb el trajecte que uneix de Melide a Arzúa. Es tracta d’una opció relativament nova, ja que abans tothom feia d’una estrebada Palas de Rei – Arzúa, recorrent els seus 30 kms. En canvi, ara cada cop més gent (com nosaltres), opta per fer trams més digeribles per tal de gaudir del Camí i no de patir-lo. Sorprèn veure multitud de gent que obsessionada per cremar quilòmetres, no aixequen la vista del terra per contemplar el bell paisatge pel qual travessen, es marquen temps estrictes i no es permeten més enllà de 15 o 20 minuts per dinar. Difícilment el Camí passarà per ells!
Hoy, sin echar cuenta, cambio mi desayuno habitual por otro bajo en hidratos de carbono, a lo que le sumo la ausencia de café. El resultado ha sido la falta de energía que no me permitió despegar los pies del suelo. Hoy mis piernas y mis pies ya no volaban como ayer.
Nou canvi meteorològic i la temperatura en clar descens, cosa que m’obliga a caminar abrigat. En dos dies, es va reduir la temperatura a 22 graus. A aquest pas, no sé si demà hauré de llogar raquetes de neu per completar la propera etapa!!
Arrenca la caminada de Melide a Arzúa
Un cop esmorzat, arrenco amb una caminata a la naturalesa, en un passeig que torna a ser summament agradable i ombrejat. Al cap de poca estona arribem a Santa Maria de Melide, una petita ermita romànica del S XII que alberga al seu interior un fresc original perfectament conservat i l’últim reixat de ferro medieval que es conserva a tot el camí.
La primera part del recorregut transcorre per camins de fàcil petjada, entre boscos i camps de conreu. Som encara a la Galícia Rural, i això alegra la vista i l’esperit.
Avui també són pocs pelegrins que es creuen en el meu camí, però en aquesta ocasió seré jo qui pateixi avançaments constants, com el d’aquesta família, on el xaval escolta atentament les explicacions del seu pare sobre què significa ISO a la fotografia. No importa, simplement li vaig fer fora la benzina incorrecta al motor, demà li afegiré una mica més d’octanatge.
Quatre dies al Camí és temps suficient per trobar-se amb cares conegudes, gent amb qui has compartit allotjament, coincidit en un dinar, o simplement caminant, com per exemple una extensa família andalusa que a la “Cafeteria l’Alemany” han entonat l’himne del Sevilla (amb el clàssic “sevillista seré fins a la mort…”). Se’m fa estrany escoltar himnes futbolístics en aquest context, només que canviessin la paraula “sevillista” per “peregrí” el resultat tindria més sentit: “peregrí seré fins a la mort…”.
Moment de parar i escoltar
Creuem un rierol saltant sobre unes pedres. No hi ha cap perill i el param és realment bell, digne de parar-se almenys 5 minuts a contemplar-lo i escoltar el pas de les aigües.
Poc després el camí comença a ensenyar les urpes i les costes se succeeixen sense pietat. Mentre emprenc la pujada, tractant de prendre-m’ho amb calma, controlant la meva respiració i pulsacions, una veu femenina aguda em pega un ensurt de mort, desitjant-me el conegut “Bon Camí” però a un volum no inferior als 300 decibels. Es veu que estava escoltant música amb el seu iphone i no controlava el volum que emetia la veu. Però vaig treure partit d’aquest petit incident, ja que en disparar els meus nivells d’adrenalina, vaig poder accelerar el pas, encara que només fos durant tres o quatre minuts. Potser seria una bona idea incorporar voluntaris espantadors a meitat d’aquestes pujades.
Passem un pont medieval a l’alçada de Ribadisio, on alguns aprofiten per remullar-se els peus. Una mica més endavant, hi ha l’opció de desviar-se uns 200 mts. per anar a una platja fluvial (ben senyalitzada).
Abans d’arribar a l’alçada de la nacional, a l’esquerra es pot veure una casa plena de banderoles amb frases inspiradores», aliment de l’esperit.
Arribada a Arzúa
En fi, arribem a Arzúa i em crida l’atenció l’existència de molts negocis dedicats a fer massatges als pelegrins. No és mala idea, penso… així que després de dinar, decideixo provar a veure què tal senti això de relaxar les parts més castigades del cos. La resposta no es fa esperar, “de meravella”, surto com a nou i m’ho apunto per al viatge del setembre, segur que més d’un del grup s’hi apuntarà també.
Així com ahir s´imposava menjar pop, avui a Arzúa s’imposa menjar formatge d’Arzúa-Ulloa, està elaborat exclusivament amb llet de vaca i la seva maduració no ha de superar les dues setmanes. Però això ja a la nit, acompanyant aquesta menja amb un altre no menys suculent, el brou gallec.
Espero que us hagi agradat el relat d’aquesta quarta etapa que va de Pales de Rei a Melide. Llegeix també que va passar a la SEGÜENT ETAPA i apunta’t a qualsevol dels Camins que t’oferim des de Creative Rural.
