Amb la ruta de Pales de Rei a Melide entrem en el nostre tercer dia del Camí de Sant Jaume. La d?avui serà una etapa curta comparada amb la d?ahir. Només 15 quilòmetres que podrem completar sense cap problema per arribar a Melide a l’hora de dinar. I és que avui, el mantra que guiarà la nostra jornada serà “menjar pop a Melide, menjar pop a Melide” i així tot el camí.
Aquesta nit passada vam estar dormint a Casa Roan, als afores de Palas de Rei, on José Manuel i la seva dona ofereixen un tracte proper i atent als seus hostes. Els passen a buscar per Palas i l’endemà els tornen al mateix lloc de recollida, “així no feu trampes” m’assenyalava avui José Manuel. Quin fart de menjar em vaig pegar ahir… amanida en gran, filet de vedella, pebrots del padró, patates fregides casolanes i ous fregits. Gelat per finalitzar. Per cert, l’horri que vaig publicar al resum del segon dia, i que també publico ara, se situa al seu jardí.
En fi, arrenco la jornada una mica tard, ja que el meu mòbil va caure a terra i en reconfigurar-lo em va agafar l’hora de les Canàries. Lògicament, vaig dormir una hora més del previst (o una hora menys a les Canàries). Les temperatures van baixar i la calor es va fer molt més suportable. A més, aquesta etapa ofereix abundants zones d’ombra, i per això el risc d’insolació cau en picat.
Les primeres peregrines que trobo de Palas de Rei a Melide
Poc després de sortir, les primeres dues peregrines que trobo són mare i filla de nacionalitat francesa. A la mare la veig summament apurada a la pujada, així que redueixo la meva marxa i ho faig per dos motius. El primer per no despentinar-la (de debò, penso que el sopar d’ahir em va donar superpoders). El segon per empatitzar en la mesura que sigui possible amb el seu notable patiment. I és que fastigueja prou veure que no pots amb la teva ànima i que algú et depassi com si fos pla.
Així que l’avanço lentament, expiro fort (potser fins i tot excedint-me en la dramatització), detall que ella agraeix amb el seu somriure. Continuo així fins arribar al primer revolt. Un cop desaparec del seu camp visual va prémer el botó que em permet saltar a velocitat d’hiperespai (els seguidors de Star Trek m’entendreu). En el meu cas, parlem ni més ni menys que de situar-me a una velocitat de creuer de 450.000 mil·límetres per hora!!
Aviat arribem a San Xullán, un petit i acollidor poble, on només hi ha un alberg (l’Abrigadorir). També hi ha una preciosa església romànica del segle XII (necessitada per tenir cura de les nombroses humitats interiors). Aprofito mentre em segellen la credencial per parlar amb el Missioner laic que rep els pelegrins. La trama de la xerrada no és altra que la necessitat d’apostar per un turisme sostenible, cosa que va en benefici de tothom, clients, negocis i pobladors de les diferents destinacions.
Negocis que viuen segons la màxima de “aquí i ara”
Sortint de l’església, entro en una petita botiga dividida en dos espais, en un ofereixen shiatsu i en l’altre manualitats. Vull recollir targetes però no en tenen, apuntar la seva web i tampoc, el motiu és que volen «viure ara» i quan algú reserva alguna cosa s’anticipa a l’ara, per la qual cosa se surt de la seva filosofia. Em dóna un telèfon però m’adverteix que miren de no agafar-lo pel mateix motiu… així que potser en la nostra propera trobada (al programa de setembre), decideixi que viurem aquest “ara” i reclamarem 12 massatges, sense cita prèvia, encara que només sigui per veure què passa.
Continua la ruta per agradables i poc concorregudes senderes (que gaudeix el dia d’avui) i tornem a fer una breu parada a Leboreido, on entrem a la seva església de Santa Maria i, a la sortida del poble, creuem el seu bonic pont medieval. Falten només 5 quilòmetres per a Melide.
A partir d’aquí i els senyals de civilització es fan més presents, però tampoc no es tracta d’un canvi dramàtic, de seguida tornem a entrar a zona de bosc fins a arribar aFurels, amb el seu espectacular pont també de l’època medieval i varietat d’establiments per menjar .
Arribant a Melide
A només un quilòmetre per a Melide, el sol ja cau amb més força i les ombres escassegen. Això sí, trobem diverses fonts al recorregut. Un cop al nucli urbà entrem en una de les dues pulperies més famoses de Melide, amb capacitat per a moltíssims comensals. El plat obligatori és la ració de Pop (Polbo) amb acompanyament a part de patates bullides. Tot condimentat amb pebre vermell picant i sal. Una delícia que heu de provar.
A la tarda, després de la migdiada de rigor, passeig pel centre del poble (casc antic petit però acollidor) i per sopar em dirigeixo a Casa Alongos, un petit restaurant amb terrassa i jardí proper a les polperies, on es poden menjar plats vegetarians i així compensar l’excés de proteïnes del migdia. La família que el regenta és gent amable a qui li agrada el tracte amb el públic. Va quedar pendent provar les seves hamburgueses de pop, potser també al setembre serà una bona ocasió.
Espero que us hagi agradat el relat d’aquesta tercera etapa que va de Pales de Rei a Melide. Llegeix també que va passar a la SEGÜENT ETAPA i apunta’t a qualsevol dels Camins que t’oferim des de Creative Rural.
