Moltes són les persones que realitzen anualment el Camí de Sant Jaume en general, i de Sarria a Portomarín en particular, amb xifres rècord de pelegrins.
El que impulsa a posar-se les botes en aquest peculiar Camí pot arribar a ser molt variat. Encara que el motiu religioso segueixi sent majoritari, cada cop són més els pelegrins que li donen un sentit espiritual no religiós. Hi ha els que es busquen a si mateixos “deixant que sigui el camí el que passi per ells”. Hi ha els que s’ho plantegen com un repte personal, o els que simplement volen compartir aquesta experiència amb altres persones. I és que aquesta barreja de goig-patiment és altament atractiva, i de vegades addictiva. Una petita (o gran) gesta, que en realitat és a l’abast de la majoria.
El Camí francès
De camins n’hi ha molts, sent el més concorregut el denominat Camí Francès, que va ser la principal via d’aportació de pelegrins en èpoques medievals. Al seu pas per França, tenia quatre ramals: el de Tours, el de Llemotges, el de Le Puy i el de Tolosa. Si bé el seu recorregut supera els 900 Kms, no tothom té possibilitat de fer-lo d’una tirada. Això portaria 37 dies i sense descansar, a la qual cosa hauríem de sumar-se 37 dies més per recuperar-nos i acceptar tornar a la normalitat. El més comú és realitzar només uns quants trams, sent el trajecte entre Sarria (província de Lugo) i Santiago de Compostel·la el més popular. Amb ell se superen els 100 Kms (120 Kms, per ser exactes), que donen dret a rebre la “Compostela“. Parlem de l’acreditació que atorga l’església si el motiu del pelegrinatge ha estat religiós o per completar amb èxit la Credencial del pelegrí. El camí de Sant Jaume es pot fer en la seva modalitat de Senderisme o de Cicloturisme/BTT.
Nota: aquest diari s’està escrivint en ruta en finalitzar cada jornada, així que podreu gaudir del recorregut complet al llarg del conjunt de publicacions.
Així doncs, comencem aquesta apassionant ruta a la població de Sarria, a la qual accedirem bé per tren, amb autobús o amb transport privat. Aquest primer tram, que va de Sarria a Portomarín, és sens dubte un dels més concorreguts de tot el Camí.
De Sarria a Portomarín
La vila de Sarria, porta més de 800 anys sent un dels majors centres de serveis del camí francès. Ja a l’època medieval, va ser seu d’una escola de trobadors (als quals podríem considerar com a avantpassats dels blocaires). Destaquen l’església de Santa Mariña i el Castell de Sarria del qual només se’n conserva una torrassa de 14 m d’alçada (ja que va ser arrasat el 1467).
Després de l’esmorzar (hi ha cafeteries que obren a les 6:30, per als més matiners), iniciem la ruta amb direcció a Portomarin. Perfecta senyalització durant tot el traçat, tant a nivell de Fites que se situen aproximadament cada 500 mts, com també per la infinitat de fletxes grogues presents en moltes façanes.
Primera pujada per sortir de la Vila, arribant gairebé de seguida a una creu amb bones vistes del poble, on s’amunteguen multitud de pelegrins. Aquesta serà la primera petita aglomeració que trobarem durant aquests dies.
Per prendre un cafè i estirar-nos a l’herba, una bona opció és a Casa Barbadelo. Pensió, Alberg i cafeteria acollidors, on aprofitarem per estampar el primer segell després de Sarria. A la sortida, divisem un Hórre, element constructiu molt comú a Galícia. Serveix per emmagatzemar gra principalment, i del que es diu existeixen més de 100.000 a tota Galícia, amb diferents mides, estils i qualitats).
Arribem a Barbadelo
Poc després, arribem a l’església romànica de Santiago de Barbadelo, que és troba a pocs metres a l’esquerra del traçat. El rector (o el diaca), esperava avui els pelegrins apostat enmig del camí per avisar-nos que l’església estava oberta i era visitable. Es tracta d´un temple d´una sola nau, amb una bella entrada vestida amb capitells adequadament ornamentats. Aprofitem perquè ens segellin novament la credencial (són necessaris almenys dos segells al dia, de diferents establiments o monuments, encara que es recomana estampar-ne alguns més). Amb mà lenta, però ferma, el senyor posa la data sota el segell i ens desitja Bon camí. La safata per als donatius, no va gaire llunyana al segell (el destí del qual entenc deu ser la conservació de la pròpia església). A la sortida, observo les primeres bicicletes, i al cap de poca estona les ciclistes que les munten.
La ruta en el seu pas pels següents micronuclis aïllats de cases, va alternant trams de terra amb asfalt. Algunes costes pronunciades adonaran que el Camí ens l’haurem de guanyar tram a tram, superant les pujades, les baixades, els trams pedregosos, els de sorra relliscosa i el dur asfalt. Tot això forma part del camí i hi és perquè el superem.
Un simpàtic ase o ruc (no aconsegueixo distingir-los), surt al pas per reclamar la seva ració de menjar (a saber la de coses que deu rebre d’alguns dels 1000 o 2000 pelegrins que passen diàriament davant del reixat). En qualsevol cas, de mi només va rebre una ràpida cura (millor no temptar la sort veient aquesta dentadura), prefereixo que siguin els seus propietaris els que controlin la seva dieta.
Un altre element present en aquest primer tram són els murets de pedra a mitja alçada, com a element divisori entre camins, camps i boscos. Aquests ens regalen belles imatges per fer fotos o dibuixar esbossos.
Parada a Casa Morgade, parada triada de Sarria a Portomarin
A Morgade, a mig tram d’avui, trobem Casa Morgade, bon lloc per fer parada i prendre’s una cervesa ben freda o qualsevol altra beguda que ens vingui de gust. Alguns pelegrins ja aprofiten per menjar aquí, encara que no serà el nostre cas, ja que queda un bon tros encara i val més avançar amb l’estómac lleuger. Serà la meva opció triada per a aquest primer tram de Sarria a Portomarín.
Poc després de deixar Morgade, entrarem a Ferreiros, la seva església de Santa Maria de Ferreiros va ser traslladada pedra a pedra al veí poble de Mirallos l’any 1790 (en ser un lloc més cèntric per als feligresos), va entrar al pas per aquesta i aprofito per prendre una instantània. No gaire lluny d’allà, davant de l’alberg Casas do Rego, una grata sorpresa ens espera. Una fita marca la distància de 100 Kms fins a Santiago de Compostel·la, la nostra meta en finalitzar aquests dies de ruta.
Seguim la nostra ruta ia Paradelas (ja a tan sols 5 kms del nostre primer destí) es troba una de les milers de botigues de souvenirs amb petxines pintades de tots els colors i motius, algunes peces de roba interessants, beguda molt molt freda per alleujar les calors i un botiguer simpàtic i animat (cantant fandangos), amb la seva música una mica més que ambiental. Aprofito per comprar una polsera de tela, color blau amb fletxes i petxines color fosfotit.
Arribada a Portomarin
Arribem aviat a Portomarín i un grup de Mexicans (amb bandera mida XL inclosa), aprofiten per tirar-se des del pont a l’embassament de Belesar. Hi ha altura, i pel que sembla profunditat suficient, però no sé jo si recomanaria imitar-los, ja que algun podria emportar-se un ensurt.
Per fi la població de Portomarín, amb les seves inconfusibles escalinates que donen accés al poble. No són pocs els graons i ens ho hem de prendre amb certa calma, però un cop a dalt, sabem que estem a escassos metres del nostre allotjament (sigui quin sigui).
Aprofitarem per visitar, encara que sigui per fora, l’església de Sant Nicolau, temple dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem i un dels monuments romànics més singulars de tot el camí.
Espero que t’hagi agradat el relat d’aquesta primera etapa que va de Sarria a Portomarín. Llegeix també que va passar a la SEGÜENT ETAPA i apunta’t a qualsevol dels Camins que t’oferim des de Creative Rural.
