Baix Ebre

L’ecoturisme consisteix en la pràctica turística ambientalment responsable, on es viatja o es visita àrees naturals, per tal de gaudir, apreciar i observar els atractius naturals i qualsevol manifestació cultural a través d’un procés que també persegueix la conservació. Addicionalment, es cerca la participació activa de les poblacions locals i s’afavoreix un model de desenvolupament sostenible de l’entorn.

Les principals característiques de l’ecoturisme són les següents:

Turisme basat en la natura. L?objectiu és que cada turista aprengui observant l?ecosistema que visita.
Educació ambiental. No només es tracta de visitar un entorn natural, sinó de fer-ho de manera que no es perjudiqui aquest entorn i la flora i la fauna que l’habiten. Per exemple, mitjançant lús de mitjans de transport sostenibles i que no produeixin sorolls.
Respecte i impuls de les comunitats locals. L’ecoturisme també significa respectar les comunitats locals i les seves cultures i fomentar el comerç local.

El turisme esportiu consisteix en el desplaçament per presenciar algun esdeveniment o per practicar una disciplina esportiva. Practicar esports esports és sens dubte una bona oportunitat per guanyar salut.

La majorista de viatgers que ho exerceixen viatgen per participar en activitats esportives de forma recreativa. La motivació del turista és la de practicar alguna modalitat esportiva, com ara: el Running (cursa contínua), el Senderisme, el Golf, l’Esquí, el caiac, el rugbi, l’equitació, la natació o la navegació a Vela entre d’altres.

Al turisme esportiu també s’inclouria el fet de viatjar per visitar i observar esdeveniments esportius: futbol, bàsquet, tennis, motociclisme, etc.

Si bé és cert que podríem definir l’experiència turística com la sensació o el conjunt de sensacions que una persona té durant un viatge o visita a un lloc, en aquest apartat trobaràs experiències turístiques, en mode d’activitat o esdeveniment. És a dir, que no superen les 24h de durada i que, per tant, no requereixen pernoctació.

Algunes de les experiències inclouran transport fins al lloc de realització o durant alguna part de la seva execució, i d’altres en canvi no.

Encara que majoritàriament es realitzaran de manera seguida, també pot passar que algunes tinguin un descans, per exemple per dinar.

Alguns exemples inclouen:

• Turisme cultural: visitar amb guia o sense museus, monuments històrics, ruïnes i altres llocs d’interès cultural.
• Turisme d’aventura: activitats a l’aire lliure com ara el senderisme, el ràfting, l’esquí o el busseig, entre d’altres.
• Turisme de natura: explorar parcs nacionals, reserves naturals i altres indrets de bellesa natural.
• Turisme de platja: relaxar-vos en una platja, gaudir d’esports aquàtics i del sol.
• Turisme gastronòmic: tastar el menjar local i descobrir la cultura culinària d’un lloc.
• Turisme de benestar: descansar, relaxar-se i millorar la salut en un spa o centre de benestar.

Hi ha moltes altres categories possibles, i també hi ha combinacions de diversos tipus de turisme, com ara el turisme cultural i gastronòmic, turisme d’aventura i de natura, entre d’altres.

Senderisme és el terme preferit a molts països com Canadà, Estats Units, França o Espanya, per a una caminada llarga i vigorosa, generalment per senders al camp, mentre que la paraula caminada s’usa per a caminades més curtes, particularment urbanes. D’altra banda, al Regne Unit i la República d’Irlanda, la paraula “caminar” és acceptable per descriure totes les formes de caminar, ja sigui un passeig pel parc o un motxiller als Pirineus.

El grau de dificultat acostuma a ser baix. El seu exercici seria una barreja d’activitat esportiva i turística, desenvolupada principalment en entorns rurals.

El senderisme, per la seva senzillesa, absència de risc i escàs cost econòmic, es converteix en una activitat àmpliament acceptada i exercida per a segments amplis de la població.

Avui dia, gràcies als senders senyalitzats i a múltiples aplicacions que incorporen la tecnologia GPS, és possible fer caminades senderistes de qualsevol nivell, i a qualsevol destinació, tant per compte propi com organitzat per empreses de guies o interpretatius del medi natural.

Quan parlem de turisme rural ens referim a activitat turística que es realitza en un espai rural, o natural, habitualment en petites localitats (menors als 2000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats més grans.

Les instal·lacions solen ser antigues masies, masos i caserius que, una vegada rehabilitats, reformats i adaptats. Solen estar regentats familiarment, oferint un servei de qualitat, de vegades pels mateixos propietaris.

El turisme rural és un tipus d’activitat turística en què l’experiència del visitant està relacionada amb una àmplia gamma de productes generalment vinculats a les activitats basades en la natura, l’agricultura, l’estil de vida / la cultura rural, la pesca i les visites turístiques.

És fàcil de comprendre que el turisme rural està estretament alineat amb el concepte de turisme sostenible. Està intrínsecament lligat als espais verds ia formes de turisme comunament respectuoses amb el medi ambient, com ara el senderisme o l’acampada.

El turisme rural ha experimentat un creixement important en els darrers anys a causa de diverses causes. Per exemple, la necessitat dels residents a ciutats d’allunyar-se del seu ritme frenètic i estressant de vida quan pot gaudir d’unes vacances. I és que necessita pau, relaxació i un descans absolut del que és el trànsit, el soroll i la contaminació.