Els càtars a la Cerdanya
Abans de parlar-te de la presència dels càtars a la Cerdanya, has de saber que eren ciutadans d’esperit lliure que vivien als comtats occitans (Sud de França). Aquest esperit lliure al costat del missatge evangèlic càtar i certa sobirania tributària feia perillar el domini religiós i vassallatge tributari que l’església catòlica romana exercia sobre l’Europa de l’època. Per aquest motiu, juntament amb el Rei de França, acabarien llançant una croada genocida de cristians contra cristians. Amb la victòria del Papa de Roma (Innocenci III) s’aconseguiria acabar amb una església cristiana independent molt arrelada a Occitània i tallar el pas a la creixent expansió catalana cap al nord.
En aquesta guerra Santa, on van intervenir exèrcits mercenaris contra els heretges occitans, es va arrasar el Llenguadoc i va conquistar el País Occità. Però aquesta guerra va suposar una gran pèrdua no només per al País Occità, sinó també per a Catalunya, ja que el Rei Pere el catòlic, en defensa de Catalunya-Aragó i dels seus vassalls occitans, es va enfrontar a Roma ia París, cosa que acabaria a la Batalla de Muret (també anomenada croada albigenc, lliurada el 12 de setembre de 1213), on les tropes catalano-aragoneses i occitanes van patir notables pèrdues (vuitanta cavallers morts i ferits en la defensa del Rei, així com un nombre elevat de peons) , i on també va acabar morint el Rei Pedro el catòlic.
El Catarisme
El catarisme promovia viure l’església i la fe des de l’espiritualitat i la caritat. És així com era viscut i interpretat el cristianisme en els seus orígens. Es rebutjava el materialisme, la idolatria, els valors feudals i, sobretot, l’arrogant, la corrupta i la jerarquitzada organització de l’Església Romana.
Els càtars, també anomenats “Bons homes i Bones dames” rebutjaven els temples i les catedrals. Això és degut al fet que Déu només resideix al cor dels fidels. Les seves misses s’oficiaven sobre una taula o qualsevol pedra, amb una tovallola blanca a sobre. A això s’hi afegia un exemplar del Nou testament traduït a l’occità (aspecte prohibit per Roma). Resaven el Pare Nostre i distribuïen el pa entre els fidels, emulant els primers temps del cristianisme.
Els predicadors es deien “purs i ancians”, encara que els inquisidors més endavant els anomenarien “perfectes”. Aquests perfectes també podien ser dones (una cosa del tot insòlita per a l’època). Les bones Dames es podien reconèixer de la resta de dones ja que portaven el cabell recollit i amagat. Si bé els cigars o perfectes eren sotmesos a estrictes regles de renúncia a coses materials, relacions sexuals o consum de carn, el catarisme era molt tolerant amb els fidels. Els bons homes i dames eren gent humil i austera, però culta i molt preparada. De fet, monestirs sencers es van acabar passant al catarisme. La tolerància del catarisme va atraure totes les capes socials: senyors, cavallers, burgesos, mercaders, pagesos i, per damunt de tot, dones.
La fugida dels càtars a la Cerdanya
Quan la croada va començar a fer estralls, molts nobles i càtars occitans van buscar refugi a casa dels seus parents i amics al Rosselló, la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell. Els càtars van ser ben acollits a la Cerdanya i en altres terriotris, ja que representaven capital, força de treball i de repoblació per a la reconquesta als sarraïns. A més, l’estructura social catalana i occitana presentaven moltes similituds, cosa que va ajudar a una fàcil integració.
Molts autors suggereixen que Bellver de Cerdanya fossin un important punt de pas dels càtars a la Cerdanya que, en fugida de la sagnant croada, buscaven refugi i protecció dels senyors de Gósol, Josa i Castellbó.
El senyor de Castellbó …
Arnau de Castellbó mantenia, en aliança amb els Comtes de Foix, una llarga lluita contra la creixent hegemonia del bisbat catòlic de la Seu d’Urgell. L’any 1198, segons relats (potser poc fiables o manipulats per l’església catòlica) Arnau de Castellbó profanaia i saquejaria bona part de les igèsies de la Cerdanya, entre les quals figuren la de Coborriu i la de Pedra.
Arnau de Castellbó va participar també a la batalla de Muret, al costat del Rei Pere el catòlic i del Comte de Foix. La seva filla Emerssenda va contreure matrimoni, a l’edat de quinze anys, amb el comte de Foix, Roger Bernat II l’any 1208. Va donar asil als càtars i va impedir els procediments eclesiàstics contra aquests. Això va reforçar el seu enfrontament amb el Bisbat de la Seu d’Urgell i el seu compromís amb el catarisme.
i la seva filla Ermessenda
Ermessenda de Castellbó, es converteix en el catarisme seguint els passos del seu pare Arnau, encara que aquest al final de la vida es reconcilia amb l’estament catòlic. Participa Ermessenda a les guerres contra Simó de Montfort, acollint a la diàspora càtara després de la Batalla de Muret, que després dels desastres a la croada contra els càtars, tant els castells com els pobles són protegits pels nobles encara que aquests no fossin deixebles del catarisme , però si empatitzaven amb ells.
La vescomtessa era culta, cuidava l’educació de les nenes, amb altres dones cosia i teixia llana per als necessitats, tal com ho havia après d’Arnaldeta, la seva mare, que va casar amb Arnau vídua de Bertrand de Tarascó, de terra i educació càtara . Els seus castells i pobles van ser recer i protecció dels nobles càtars fugitius del Llenguadoc. Amb el comte de Foix van construir fortificacions situades estratègicament per aïllar la Seu i garantir les valls andorranes com un lloc segur per al catarisme.
Ermessenda de Castellbó abans de morir el 1237, rep el Consolament (imposició de mans del ritual càtar) convertint-se en perfecta càtara. Després d’això uns anys més tard es converteix en un passatge inquietant i terrorífic, per part de la Inquisició, una mica freqüent, protagonitzat per l’Inquisidor General de Catalunya, anomenat Pere de la Cadireta, que ordena desenterrar els cossos d’Ermessenda i el seu pare Arnau , dipositant-los sobre una pira i cremant-los fins a convertir-los en cendres, que són dispersades pel vent; Els habitant de Foix indignats, perdiuen l’inquisidor, i explica la llegenda que el fan asseure en una “cadireta” cadireta (d’aquí el nom de Cadireta) el lliguen a la mateixa, apedregant-ho fins a acabar amb la seva vida.
Amb l´església hem topat!
La diòcesi de la seu d’Urgell, per interès propi, va contribuir a intentar desprestigiar el nom dels càtars. Trobem un exemple amb un document de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. Allí es recull de manera sistemàtica tots els greuges comesos per Foix i Castellbò contra els béns i els dominis de l’Església d’Urgell. El 1198, l’església de Sant Serni de Coborriu, va ser saquejada pels albigesos que es van emportar tres llibres, robes del rector i els adorns. Segons la tesi de l’església de la Seu, hi va haver una invasió catara, que van cometre actes sacrílegs a terres de la Cerdanya.
L’església de la Seu fa referència al saqueig de la catedral de la Seu d’Urgell per Ramon Rogerde Foix. L’episodi que va tenir lloc entre el 1195 i el 1196. A continuació, s’inicia una llarga sèrie que fa referència al saqueig sistemàtic d’un gran nombre de temples del comtat de la Cerdanya. Aquest saqueig és atribuït a les tropes de Roger Bernat II de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò. L´Església d´Urgell detalla les pèrdues materials, econòmiques i humanes provocades pels assaltants sobre trenta esglésies cerdanes. Totes situades entre Coborriu de Talló i Sallagosa. Al final de la relació, fins i tot s’introdueix una estimació del valor dels danys causats a 50.000 sous. A banda, es descriuen les penes de sacrilegi, a raó de trenta lliures cadascuna.
La Dona càtara
La dona càtara podia ser nomenada Perfecta, nomenament en principi reservat a les classes nobles. Primer van tenir preferència de les vídues, amb dret a estar acompanyades de les seves filles, nebodes i amigues, que fossin solteres. Les dones càtares Perfectes van constituir una mena de matriarcat, gaudint d’una igualtat respecte als homes. Era una manera d’integrar-se a una societat equitativa, contrastant fortament amb el món cristià, que mantenia la dona en un esglaó molt inferior.
La dona càtara nomenada Perfecta, podia fins i tot donar el Consolamentum als moribunds. No obstant això, no se’ls permetia accedir a un estatus superior com seria el diaconat o bisbat. Les seves ocupacions principals i preferents eren treballar com a infermeres, educadores de les joves de bones famílies, artesanes o fins i tot directores dels mateixos tallers. Tanmateix, tampoc no van tenir la “liberalitat” assolida en els temps actuals.
Com a privilegi per a una dona càtara, així mateix per a l’home, era la creença que després de la mort, i en funció de la “metempsicosi” reencarnació, es transformarien en asexuats, bé podent escollir la dona càtara, ser home o ser dona.
El Camí dels Bons homes passa per Sant Serni de Coborriu, Talló i Bellver de Cerdanya. Però també trobarem referències a la Vall de Querol. Puigcerdà ja existia a l’època d’Arnau de Castellbò i la seva filla Ermessenda. Els càtars de la Cerdanya van ser pobladors que segur van arrelar en aquest territori.
